històries publicades >
DARÍO, RUSIÑOL, VALLDEMOSSA
Bibliografia
Rubén Darío i Santiago Rusiñol varen descriure les seves respectives experiències mallorquines en sengles llibres: La isla de oro, de Rubén Darío, i L'illa de la calma, de Rusiñol. D'aquest darrer llibre hi ha una edició publicada recentment per l'editorial Ensiola, l'any 2005. Una de les millors monografies sobre Santiago Rusiñol és el llibre de Josep de C. Laplana, Santiago Rusiñol. El pintor, l'home, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. El llibre de Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps, ed. Destino, 1981, també conté referències a les estades del pintor català a Mallorca. Les dues estades mallorquines de Rubén Darío varen ser estudiades per Erminio Polidori al seu article Rubén Darío en Mallorca, publicat originalment el 1968. Avui dia es pot trobar a la Biblioteca Virtual de l'Institut Cervantes.
Crèdits
Disseny: www.lacomba.comText: Jordi Martí
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez
La Història és plena de possibles encontres mítics que no es varen produir, de possibilitats malmeses per la simple raó que la vida no sempre és com ens agradaria que fos. Dues de les persones que més estimaren Mallorca i, sobretot, la Serra de Tramuntana, el poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916) i el pintor i escriptor català Santiago Rusiñol (1861-1931), varen ser coetanis, varen pertànyer al mateix moviment de renovació literària i artística, el Modernisme, varen viure llargues temporades a Mallorca, fins i tot a la mateixa casa en moments diferents, tenien amics mallorquins comuns, però no es varen arribar a trobar mai a l'illa. De fet, el seu darrer encontre es produí a Barcelona el 12 de gener de 1914, precisament després que Darío abandonés de manera precipitada Mallorca el 27 de desembre de 1913. Era un sopar d'homenatge a Rusiñol, en el qual es va presentar inesperadament Rubén Darío. Rusiñol el va fer seure al seu costat i Rubén recità una quarteta que havia escrit per a aquella ocasió: "¡Gloria al buen catalán que hizo a la luz sumisa / jardinero de ideas, jardinero de sol / y al pincel y a la pluma y a la barba y a la risa / con que nos hace alegre la vida Rusiñol". Pocs mesos després, Darío, ja molt malalt, va partir cap a Amèrica en el que fou el seu darrer viatge.
Als jardins de la Cartoixa, hi podem trobar petits recordatoris del pas del poeta i del pintor
© Fotos: Gabriel Lacomba
Rubén Darío i Santiago Rusiñol varen ser coetanis, varen viure llargues temporades a Mallorca, però no es varen arribar a trobar mai a l'illa
El 1913, Rubén Darío vingué a Mallorca sense la seva dona, Francisca, que havia quedat a París, i s'allotjà a la casa de Joan Sureda
Rusiñol coneixia molt bé la Serra de Tramuntana. Les seves estades, primer al barri del Terreno a Palma, i després a Pollença, Cala Sant Vicenç, Sóller i Valldemossa, varen inspirar alguns dels seus quadres més coneguts: vistes de Biniaraix, del Castell del Rei a Pollença o dels jardins de Raixa. La Serra de Tramuntana el va captivar des d'un primer moment i el va decidir a sovintejar les seves estades a l'illa. De caràcter molt extravertit, Rusiñol va fer amistat amb la gent de la cultura mallorquina d'aquella època. En especial amb el matrimoni format per la pintora Pilar Montaner i Joan Sureda Bímet. Apassionat per l'art en general, Joan Sureda va acollir al seu palau del rei Sanç de Valldemossa alguns dels escriptors i artistes més importants de principis del segle XX, com és el cas de Santiago Rusiñol i Rubén Darío. Com ja he esmentat abans, ells dos no es varen trobar mai a Valldemossa, tot i compartir l'amistat de Joan Sureda i la seva dona, però sí que es varen allotjar a la casa del matrimoni mallorquí.
Rubén Darío va fer dos viatges a Mallorca. En el primer, acompanyat de la seva dona Francisca Sánchez, va llogar una casa al Terreno durant l'hivern del 1906-1907. Darío, vidu de la seva primera dona, Rafaela Contreras, fou obligat a casar-se amb Rosario Emelina pels germans d'ella, completament borratxo i a punta de pistola. A Madrid conegué Francisca, filla d'un guarda de la Casa de Campo, amb la qual es casà, tot i que hagué de pledejar durant anys per divorciar-se de Rosario. A la seva estada mallorquina, Darío tracta amb Gabriel Alomar, Joan Alcover i amb Joan Sureda i Pilar Montaner. Són uns mesos de gran felicitat que converteixen l'illa en un paradís per a una ment que ja comença a conèixer els estralls de l'alcoholisme. L'any 1913, Darío tornà al paradís, però ja molt malalt, desenganyat i malmès físicament i emocionalment. Vingué a Mallorca sense la seva dona, Francisca, que quedà a París, i s'allotjà a la casa de Valldemossa de Joan Sureda. En teoria ve a desenganxar-se de l'alcohol. Si bé és cert que retrobà una certa calma espiritual, patí canvis d'humor, recaigudes en la beguda i, finalment, una crisi d'ansietat tan forta, just després del Nadal de 1913, que es decidí a partir precipitadament a Barcelona, on es retrobà amb la seva dona Francisca. De Barcelona sortí cap a Amèrica, on la malaltia s'agreujà. Morí el 1916 a Nicaragua.
Darío i Rusiñol s'haurien d'haver trobat a Valldemossa. Però no va ser així. La vida molt sovint no és com hauria de ser. Tots dos ens varen deixar testimoni del seu amor per la Serra de Tramuntana en sengles llibres: La isla de oro de Rubén Darío i L'illa de la calma de Rusiñol.