Les vinyes de Mortitx a l'hivern, en el moment de la poda © Foto: Gabriel Lacomba

EL VI DE LA SERRA

Sabies que...

Segons la publicitat de la denominació d'origen Vi de la Serra de Tramuntana-Costa Nord, els vins de malvasia es caracteritzen pel seu potencial aromàtic, molt afruitat, amb records de pera i de meló; són vins molt secs, frescos, consistents, complexos i ben estructurats. El raïm és allargat, el tronc del cep de gruixa mitjana i la floració primerenca, així com la maduració del gra -a mitjan agost.

Altres vinyes que pertanyen a la denominació d'origen són el blanc chardonay i els negres provinents de ceps de cabernet sauvignon i merlot. És habitual a Mallorca usar en gran quantitat les varietats de raïm de l'illa mesclades amb d'altres foranes. Això afavoreix comercialment la difusió de les varietats locals gràcies al prestigi de les estrangeres, especialment franceses i italianes.

Bibliografia


Barceló Pons, B. (1959). «El desarrollo del cultivo de la vid en Mallorca», a BCOCIN, 624, Palma.

Binimelis Sebastián, J. (1999). «Evolució recent, panoràmica actual i perspectiva de futur del cultiu de la vinya a l'Illa de Mallorca», a II Jornades d'estudis locals a Porreres, p. 5-16.

Etienne, R.; Lamour, C.; Mayet, F. (1982). Le vin des Baléares, Majorque, Languedoc et Roussillon: de l'Antiquité à nos jours. Actes du LIIIe Congrès de la Fédération historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon, Palma 16-17 mai 1980, Montpeller, p. 5-12.

Ferrer Flórez, M. (1999). «Vicisitudes agrarias. El cultivo de la vid en Mallorca (1800-1850)», a BSAL, 55, Palma, p. 249-280.

Marimon Ribas, P. (2005). «Comercio de vino entre el litoral peninsular de la Hispania Tarraconensis y las Insulae Baliares: evolución y coyuntura socioeconómica», a Sánchez León, M.L.; Barceló Crespí, M. (ed.), L'Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les Illes Balears, Actes XXIII Jornades d'Estudis Històrics Locals, Palma, p. 201-215.

Crèdits

Disseny: www.lacomba.com
Text: Jordi Martí
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez

La presència del vi a les Illes Balears és una constant a la nostra història i a la nostra cultura. Segons l'historiador Pau Marimon Ribas, l'aparició del vi a les Balears s'ha de situar a partir de l'establiment dels fenicis a Eivissa al segle VII a. C. Des dels seus assentaments a les Pitiüses, els colons fenicis s'encarregaren de la distribució del vi a Mallorca i a Menorca. Segons Marimon Ribas, de totes maneres, la implantació definitiva del vi com a part de la cultura mallorquina es produeix a partir de l'any 123 a. C. amb la conquesta romana i l'afebliment de l'activitat comercial d'Ebusus. Els vins de Mallorca gaudiren al món romà d'un elevat prestigi, com testimonia Plini el Vell l'obra Història Natural, on compara els vins balears amb els millors d'Itàlia.

La producció de vi a Mallorca no s'atura amb la presència àrab i, de fet, es manté de manera ininterrompuda fins al segle XIX. Els dos pols de producció principals foren, i són encara, Binissalem i Felanitx. No obstant això, la Serra de Tramuntana també ha tingut una abundosa producció de vi des de fa segles, recuperada recentment gràcies a l'aposta feta en matèria científica i tècnica per tal de recobrar varietats de vinyes i raïm autòctons i millorar la qualitat de la producció, així com l'aparició de noves empreses que han invertit en la modernització del sector.

Ceps de malvasia a les marjades de Banyalbufar un dia d'estiu © Foto: Gabriel Lacomba

Els primers ceps de la varietat de la malvasia arribaren a la Serra cap als segles XV i XVI, segurament procedents d'Itàlia

La modificació del paisatge ha estat una de les conseqüències patrimonials més rellevants de la implantació de la viticultura

La plaga de la fil·loxera a partir de 1862 a França va determinar que les dècades finals del segle XIX fossin una època d'importants exportacions de vins mallorquins, que sortien dels ports de Palma i Alcúdia. L'any 1891 l'aparició de la fil·loxera a Mallorca acabà amb aquest pròsper negoci. A la Serra de Tramuntana l'efecte de la plaga es va notar d'una manera especial, fins al punt que arribaren a desaparèixer varietats autòctones de vi molt valorades al seu moment. El cas més emblemàtic és el de la malvasia.

Els primers ceps de la varietat de la malvasia arribaren a la Serra cap als segles XV i XVI, segurament procedents d'Itàlia. Era una varietat molt valorada dintre i fora de Mallorca. Hi ha testimonis que fan referència al conreu de la malvasia per part de l'arxiduc Lluís Salvador, així com del consum que en feien les famílies reals europees, els palaus episcopals i la burgesia benestant. La fil·loxera, com ja s'ha comentat, en va provocar la desaparició. L'any 1995 solament sobrevivia un cep de malvasia. Gràcies a la iniciativa de l'Administració i a la d'uns particulars (la Cooperativa Malvasia de Banyalbufar) s'ha pogut recuperar la malvasia original mallorquina, d'aroma fort i afruitat, com a element patrimonial i de negoci. La recuperació, iniciada l'any 1995, fou molt dificultosa i va ser possible per l'associació de diversos propietaris de petites extensions de vinya que decidiren ajuntar les seves produccions.

Una altra empresa que ha tret al mercat un vi de malvasia és la bodega Vinyes de Mortitx, que conrea les seves vinyes i elabora els seus vins en una part de l'antiga possessió de Mortitx, al municipi d'Escorca. La plantació està situada a 400 metres sobre el nivell del mar, cosa bastant singular -a Espanya hi ha molt poques vinyes a aquesta altitud-, però en un lloc protegit de manera natural per les muntanyes i obert, al mateix temps, a la brisa marina. Vinyes Mortitx elabora diverses varietats de vi blanc i negre, a més d'una varietat de malvasia obtinguda a partir de ceps importats de l'estranger.

La modificació del paisatge ha estat una de les conseqüències patrimonials més rellevants de la implantació de la viticultura. Un exemple carismàtic són les marjades típiques de la Serra de Tramuntana -utilitzades també per a altres cultius, com l'olivera-, tècnica implantada a l'època de la dominació àrab, gràcies a les quals es pogué sembrar vinya en zones escarpades de la Serra. Aquestes marjades constitueixen avui dia un dels trets paisatgístics més valorats i espectaculars del paisatge de la comarca.


Àlbum a Facebook