Cala Estremer, punta Galera, cala Castell i punta Topina a la serra de Cornavaques. Lloc on s'albiren voltors © Foto: Gabriel Lacomba

EL VOLTOR NEGRE I EL FERRERET

Sabies que...

El ferreret és un gran escalador, ja que l'escalada és l'únic mitjà de locomoció eficaç dins la seva àrea. No viu a qualsevol punt dels torrents: sempre tria els gorgs més inaccessibles, encaixats o abruptes, de parets verticals. Aquest és el secret de la seva supervivència.

El voltor negre també és molt sensible a la presència humana. La proximitat excessiva de l'home pot provocar que abandoni els nius o tingui greus problemes per alimentar-se. És molt solitari, tot i que es reuneix amb altres individus en petits grups per menjar. Vola a gran altura, fins a 110 metres, aprofitant els corrents d'aire.

Bibliografia


Sobre el voltor negre i el ferreret hi ha una abundant bibliografia científica, en bona part en forma d'articles publicats a diferents revistes especialitzades o d'informes interns dels diversos organismes i institucions implicats en la conservació d'ambdues espècies.

Sobre el voltor negre, cal destacar, pel fet de tractar-se d'un article pioner, el text de J. Mayol, "Contribución al conocimiento del buite negro, Aegyptus monachus, en Mallorca", publicat el 1977 al Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. Articles molt més recents són el text d'Evelyn Tewes, "El programa de conservació del voltor negre, Aegyptus Monachus, a Mallorca", publicat a l'Anuari Ornitològic de les Balears l'any 2002 (p. 59-69) o l'informe de J.J. Sánchez "Impacto del uso ilegal de veneno en Baleares y acciones en marcha para su control", presentat a les III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears (2001).

Sobre el ferreret, un article pioner fou "Espècies relíquies d'amfibis i de rèptils a les Balears i Pitiüses", de J.A. Alcover i J. Mayol, publicat al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, l'any 1981, número 25. Una contribució més recent és l'article d'Álvaro Román "El ferreret, la gestión de una especie en estado crítico", publicat a la revista Munibe de Donostia l'any 2003 (p. 90-99).

Crèdits

Disseny: www.lacomba.com
Text: Jordi Martí
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez

Una de les grans riqueses que ofereix la Serra de Tramuntana, des del punt de vista biològic, és la conservació de certes espècies animals que s'han convertit en emblemàtiques. Per una banda, el ferreret, petit gripau que viu principalment als punts més inaccessibles dels torrents de la Serra, i, per una altra el voltor negre, el rapinyaire més gran d'Europa, són dues espècies protegides que fa a penes unes dècades es consideraven o bé extingides, com és el cas del voltor, o bé ni tan sols se'n coneixia l'existència, com el ferreret. Totes dues són espècies amb les quals, des de la segona meitat dels anys vuitanta i principis dels noranta, s'han desenvolupat programes de recuperació i protecció per part del Govern de les Illes balears i de diverses associacions de protecció de la natura.

La Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF) fou creada el 1986 a Holanda. La seva seu a Espanya és a Mallorca, a la finca de Son Pons, al terme municipal de Campanet. Des de l'any 1986 aquesta fundació desenvolupa diferents programes de conservació del voltor negre (Aegypius monachus) en estreta col·laboració amb el Govern balear, altres associacions ecologistes, agents locals, diversos voluntaris i el recolzament de la Unió Europea. Entre les mesures duites a terme destaquen les actuacions per disminuir les amenaces que pateixen els voltors, la custòdia i protecció dels seus territoris, activitats d'educació ambiental, així com un programa de cria en captivitat o projectes d'alliberament d'animals per a la reintroducció o reforçament de les poblacions de voltors a tot Europa.

El voltor negre és bastant diferent del voltor comú; pot arribar als 110 cm de llargària i als 296 cm d'envergadura

Les activitats de la BVCF a Mallorca varen començar l'any 1986 amb un programa de conservació del voltor negre a l'illa i un programa de cria en captivitat, per tal de reintroduir nous individus dins les colònies de voltors ja existents. Els anys noranta varen completar les seves actuacions inicials amb un programa per eradicar l'ús de verí il·legal a Mallorca, un dels grans perills del voltor quan s'alimenta d'animals enverinats. Darrerament, la seva feina és més global, ja que la conservació del voltor va unida al manteniment d'una activitat agrícola sostenible. Aquest problema, el de l'abandonament per part dels pagesos de la Serra dels antics usos agrícoles i ramaders, és una de les amenaces més consistents per al voltor negre i, en general, per a la biodiversitat a la Serra.

El voltor negre és bastant diferent del voltor comú. Pot arribar als 110 cm de llargària i als 296 cm d'envergadura; les seves ales són més uniformement àmplies, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. Cria en petites colònies disperses, en grans nius de branques sobre arbres. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec poderós.

A la possessió de Mortitx, a Pollença, tant s'hi poden veure voltors com ferrerets. Gorg del torrent
© Foto: Gabriel Lacomba

El ferreret (Alytes muletensis) no fou descrit fins al 1981; de fet, solament es coneixia com a fòssil quan va ser descobert el 1978 a la Cova de la Muleta, a Sóller

El ferreret (Alytes muletensis) no fou descrit fins al 1981. De fet, solament es coneixia com a fòssil quan va ser descobert el 1978 a la Cova de la Muleta, a Sóller. Al jaciment de la Cova de la Muleta s'han trobat les restes humanes més antigues de les Balears (d'uns 5.000 anys d'antiguitat) i ossos de mamífers extingits, com el Myotragus balearicus. El 1981 es descobriren els darrers exemplars vius d'aquesta espècie endèmica (solament existent a Mallorca). Avui dia, el ferreret es conserva gràcies a un pla de recuperació promogut des de l'any 1991 pel Govern balear en col·laboració amb grups ecologistes com l'Associació per a la Recuperació del Ferreret.

El ferreret s'ha conservat pel biòtop tan particular i reduït que ocupa: torrents intermitents de difícil accés per a l'home. Es tracta de formacions càrstiques de dues tipologies: torrents que donen lloc a barrancs molt estrets; punts d'aigua aïllats en zones obertes de muntanya. Els ferrerets escalen les parets verticals i es refugien a les clivelles i forats de les roques. Aquesta inaccessibilitat els va protegir de l'home i d'altres vertebrats introduïts per l'home. La construcció de preses i els abocaments als torrents minvaren els exemplars existents. Darrerament, tot i els programes de conservació, continuen tenint nombrosos "enemics": les sequeres, la pol·lució dels torrents, l'espoli i les infeccions.


Àlbums a Facebook