Els darrers rajos de sol sobre l'escar d'en Mider a Llucalcari, Deià © Foto: Gabriel Lacomba

ESCARS, ALCOVES I VARADORS

Sabies que...

En l'actualitat, el Consell de Mallorca ha protegit ja 62 escars a la nostra illa i que aquestes construccions patrimonials estan concentrades als municipis de Santanyí (44), Llucmajor (11) i Campos (7)?. La Serra de Tramuntana també es beneficia d'aquest moviment conservacionista, per tal com fa pocs mesos que es va incoar el conjunt d'escars del Port des Canonge com a Bé Catalogat. A més, el passat juliol, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric va incoar l'expedient de declaració de Bé Catalogat a favor de l'escar d'en Fargas o des Durais, a Cala Barques, a la Cala de Sant Vicenç, al terme municipal de Pollença.


Escar de Son Beltran, Deià
© Foto: Gabriel Lacomba

Passejada recomanada


Les sortides i passejades per conèixer els escars de la Serra de Tramuntana són múltiples i variades. Us proposam una ruta relativament coneguda, fàcil i apta per a quasi tots els públics, el Camí dels Pintors. Seguint aquest camí sortirem de la Cala de Deià en direcció llevant-gregal. El camí ens durà fins a Llucalcari, però tendrem l'ocasió de veure alguns escars interessantíssims, com el ja esmentat de Son Beltran. A Llucalcari trobarem l'escar d'en Mider. Si es vol arribar fins al d'en Jeroni, a Béns d'Avall, Sóller, convé tenir en compte que la passejada ja s'allarga considerablement i que es necessita tenir certa experiència en muntanya i orientació.

Crèdits

Disseny: www.lacomba.com
Text: Bartomeu Homar
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez

La costa de la Serra de Tramuntana és molt escarpada i d'accés difícil. Amb les excepcions evidents d'alguns ports ben coneguts (el de Sóller i el d'Andratx), la sortida a la mar en els diferents punts de la costa no és senzilla.

A tot Mallorca es coneixen els escars, les construccions arran de mar que serveixen per guardar-hi les embarcacions, els ormejos de pesca i tots els estris necessaris per als pescadors. Aquestes petites casetes es reprodueixen per tota la costa mallorquina i a cada punt de l'illa s'adapten a l'entorn i als materials de construcció més propers. Però a la costa de Tramuntana adopten unes característiques molt especials a causa precisament de la irregularitat del litoral, de les dificultats de l'accés i de l'extraordinària virulència dels temporals marítims, particularment els de mestral i tramuntana, que poden arribar a agafar una força fora mida.

S'escar d'en Jeroni, Béns d'Avall, Sóller © Foto: Gabriel Lacomba

Els escars ofereixen unes condicions ambientals i d'humitat perfectes per a la conservació de les barques de fusta

Els escars són construccions de pedra que amb freqüència disposen d'una volta al sòtil. A vegades, per bastir-los, s'ha aprofitat alguna cavitat natural o, fins i tot, s'ha excavat la part del fons de l'escar dins la roca. El portal, ben davant la mar, es tanca normalment amb una barrera i no amb una porta. D'aquesta manera, els escars es converteixen en les estances perfectes per deixar les barques, especialment les de fusta, en unes condicions de conservació òptimes. Efectivament, per una part, la construcció mateixa protegeix les embarcacions dels fenòmens atmosfèrics i, sobretot, dels rajos de sol, que són vertaderament letals per a la fusta dels llaüts; i, per una altra part, la proximitat de la mar i la ventilació dels escars gràcies a les barreres presenten unes condicions d'humitat excel·lents per al manteniment de bots i llaüts.

Varadors as Caló de s'Estaca i al Port des Canonge © Fotos: Gabriel Lacomba

Un complement imprescindible de l'escar és el varador, és a dir, la via per on la barca surt de la mar per entrar a l'escar i viceversa. Els varadors, a vegades, disposen de parats (peces de fusta) fixats a terra, de manera paral·lela a la mar i perpendicular a la barca, sobre els quals l'embarcació llenega; per això mateix els varadors també són coneguts amb el nom de llenegadors. En altres casos, els parats són mòbils i es van distribuint per tota la via, algunes vegades muntats sobre estructures que s'anomenen escales. En qualsevol cas, els parats estan ben untats de sèu per facilitar el pas de les barques.

Cal aclarir que els llaüts de la costa de Tramuntana disposen d'escoes, unes peces paral·leles a la quilla que permeten que l'embarcació es mantengui dreta durant l'avarada o el llançament a la mar.

Els escars que podem trobar al llarg de la costa nord i que mereixen ser recordats són molts, variats i notables, com l'escar de Son Beltran, situat al terme de Deià, entre la cala i Llucalcari. És, de segur, un dels més antics, del segle XVIII, mentre que la majoria són del segle XIX i de les primeres dècades del segle XX, encara que hi ha escars documentats al segle XV. Està construït amb pedra i al centre de la llinda, damunt el portal, hi descobrim un escut amb l'anagrama de Jesús. No massa enfora, a Llucalcari, hi trobam l'escar d'en Mider, amb un varador i una caseta petita. L'escar d'en Jeroni també val una visita, però és un poc més lluny, a Alconàsser.

Els del Port des Canonge són probablement els més coneguts. A la platja es concentren 27 casetes varador d'una tipologia molt diversa. La caseta més antiga és la de Ca l'Arròs, de la dècada de 1930, i la més moderna és de la dècada dels setanta del segle XX. Així i tot, sabem que al segle XIX ja s'hi avaraven barques, en aquest indret. El més interessant del Port des Canonge és que en aquest llogaret del terme municipal de Banyalbufar, habitat històricament per gent d'Esporles, els escars no són coneguts amb aquest nom sinó que s'anomenen alcoves. El terme alcova és probablement de procedència valenciana, segons creu el geògraf Onofre Rullan.

L'escar del senyor Joan o escar de sa Costera és un dels que tenen l'accés més difícil. Es troba davall les cases de sa Costera, al terme d'Escorca. És interessant l'arc de marès, extret amb tota probabilitat d'una pedrera de marès que hi ha molt a prop.

A s'Estaca, a Valldemossa, també hi trobam uns bons exemplars. Són escars molt antics que feren els pescadors professionals que tenien en aquest llogaret el port base. El conjunt de les casetes amb el varador fa d'aquest indret un lloc veritablement màgic al qual bé prou que paga la pena fer-hi una passejada des del Port de Valldemossa, on també hi podem contemplar alguns escars, probablement els que més vegades s'han pintat en una tela. Aquests són alguns exemples d'escars, però en podem trobar molts altres a molts de petits punts, racons i indrets de la costa. Tots tenen quelcom que els fa únics i tots tenen una història al darrere. No l'oblidem, ni els oblidem.

Àlbum a Facebook