Vista de Valldemossa pujant cap al palau del rei Sanç © Foto: Gabriel Lacomba

LA FAMÍLIA SUREDA

Sabies que...

Educat amb els jesuïtes, Joan Sureda Bímet era una persona molt religiosa. Durant el viatge de noces, a Suïssa, va comprar un hàbit al Grand Chartres de Chamonix perquè volia que li enterressin. Durant una de les seves grans borratxeres, Rubén Darío es va fer retratar vestit amb aquest hàbit.

Joan Sureda va néixer amb problemes d'oïda que s'agreujaren fins que quedà completament sord. Refugiat al seu món interior de lectures i reflexions artístiques, fou un mal gestor de la fortuna familiar, que dilapidà fins a la ruïna. El 1930 la seva residència de Valldemossa va ser subhastada per fer front als deutes.

Bibliografia


El llibre de Felio J. Bauzà, La viuda soñada, ed. Olañeta, col·lecció La Foradada, Palma, 2009, se centra en la vida de Juan Sureda Bímet i recull multitud d'anècdotes biogràfiques, tant seves com de la seva dona i els seus fills, així com dels nombrosos artistes que els visitaren a Valldemossa. Un altre article interessant sobre el tema és "Juan Sureda Bímet: una cultura soñada", de Perfecto E. Cuadrado i M. del Carme Bosch, publicat a la revista Caligrama de la UIB l'any 2009.

L'any 2009, a la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa, es va fer una exposició i un llibre sobre Pere Sureda Montaner titulat Pedro Sureda, vida i obra, Ajuntament de Valldemossa, 2009, escrit per diferents escriptors i estudiosos que el conegueren: Antoni Serra, Bartomeu Fiol, Germà Garcia i Boned o Rafael Perelló Paradelo.

El poemari El prestidigitador de los cinco sentidos de Jacob Sureda es va publicar per darrera vegada l'any 1985, en un volum editat per la UIB a l'extingida col·lecció Arxipèlag, amb pròleg de Carlos Meneses i la necrològica que Llorenç Villalonga li va dedicar a l'autor a la seva mort.

Crèdits

Disseny: www.lacomba.com
Text: Jordi Martí
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez

Una de les nissagues més rellevants, extraordinàries i, al mateix temps, oblidades de la cultura mallorquina del segle XX la constituí la família Sureda, vinculada a Valldemossa. Els Sureda mantingueren durant dècades relacions amb artistes i escriptors de tot el món, els quals visitaren Mallorca i conegueren la Serra de Tramuntana gràcies a la seva hospitalitat i a la seva passió artística.

Tot començà amb el matrimoni format per Joan Sureda Bímet i Pilar Montaner Maturana. Joan Sureda, humanista aficionat a l'art i a la literatura, nascut a la cartoixa de Valldemossa el 1872, políglota -parlava francès, anglès i alemany-, era propietari del palau del rei Sanç. A casa seva allotjà en diferents ocasions Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d'Ors, Santiago Rusiñol, Rubén Darío, Joaquín Sorolla o el pintor nord-americà John Singer Sargent, els quals gaudiren de l'amistat d'un amant de les arts lleugerament excèntric. Sureda, per exemple, fundà l'anomenada "Confraria de la Bellesa". Segons Felio Bauzà Sureda i els altres membres de la confraria "anaven a veure les postes de sol i després recitaven poesies; si el crepuscle no era lluït, increpaven el sol".

La Marina de Valldemossa © Foto: Gabriel Lacomba

Els Sureda mantingueren durant dècades relacions amb artistes i escriptors de tot el món

El matrimoni Sureda-Montaner va tenir catorze fills -en sobrevisqueren onze-, alguns dels quals també arribaren a ser escriptors i artistes

La seva dona, Pilar Montaner, filla de l'almirall Jaime Montaner, era pintora. Va estar un temps a Madrid, acompanyada pel pintor i amic de la família Antoni Gelabert, on estudià pintura amb Sorolla. El seu moment culminant fou l'exposició que va poder fer a la Sala Parés de Barcelona el 1917 gràcies a la mediació del seu amic Rusiñol. El matrimoni Sureda-Montaner va tenir catorze fills -en sobrevisqueren onze-, alguns dels quals també arribaren a ser escriptors i artistes: Jacob, poeta; Pazzis, dibuixant i escultora; i Pere, també pintor.

Formant part del cercle dels Sureda trobem alguns dels escriptors i intel·lectuals més destacats de la Mallorca del seu temps: Joan Alcover, Gabriel Alomar -que va escriure el text del programa de l'exposició barcelonina de Pilar Montaner-, Màrius Verdaguer -que al seu magnífic llibre La ciutat esvaïda ens deixà una semblança de Joan Sureda Bímet-, els germans Villalonga, etc. En un article publicat l'any 2009, l'escriptor José Carlos Llop descriu la família Sureda com un cercle cosmopolita i els compara amb el grup de Bloomsbury, sobretot pel seu paper aglutinador d'artistes i escriptors.

El matrimoni Sureda posà Mallorca al mapa cultural europeu a principis del segle XX. Els fills en varen ser dignes continuadors. Jacob Sureda, poeta ultraista, féu amistat amb Jorge Luis Borges durant l'estada de l'escriptor argentí a Mallorca, acompanyat per la seva mare i la seva germana Norah, el 1920 i 1921. Borges va relacionar-se de seguida amb el cercle dels Sureda i altres escriptors que es reunien al "Cafè dels Artistes" del Born. El 1921 Jacob Sureda i Borges firmaren, juntament amb Fortunio Bonanova i Joan Alomar, un manifest en defensa de la poesia ultraista. Jacob, que va morir de tuberculosi el 1935, als 34 anys, deixà un sol llibre de poemes en castellà, El prestidigitador de los cinco sentidos. El seu darrer poema, publicat al periòdic El Dia el 16 de juny de 1935, acaba amb uns versos terriblement bells i premonitoris: "Me cansa, me repele, me enloquece, / y busco inútilmente la salida. / No hay ninguna visión. Todo aparece / Duro, concreto, fuerte y perfilado".

El seu germà Pere va viure fins al 1972, instal·lat des de l'any 1937 en un molí fariner de sa Cabaneta, que rehabilità com a residència i estudi. A més de pintor, fou molt conegut gràcies a les vinyetes d'En Calafat, que es publicaren al diari Baleares fins a la seva mort. Fou molt amic de l'escriptor alemany Albert Vigoleis Thelen, que va viure a Mallorca durant els anys de la República, fins que va haver de fugir quan esclatà la guerra del 36. Vigoleis Thelen va incloure Pere Sureda com a personatge a la seva gran novel·la sobre Mallorca L'illa de la segona cara.

Si hi ha una família que mereix de ser reivindicada pel seu paper fonamental en la projecció de la cultura mallorquina a tot el món, aquesta és, sens dubte, la família Sureda de Valldemossa.


Àlbums a Facebook