Panoràmica de l'ermita sobre la Serra de Tramuntana © Foto: Gabriel Lacomba

MARISTEL·LA, L'ERMITA D'ESPORLES

Sabies que...

A prop de l'ermita, devora el cim de la Fita del Ram, hi ha la cova dels Ermassets? Segons la llegenda, recollida per mossèn Alcover, un ermasset és un ésser de mitjana estatura, de color verd, molt magre i amb ulls grossos, amb les orelles tres vegades les d'un home, braços llargs i mans allargades amb ungles ben esmolades, cames primes però molt àgils. L'ermasset és l'encarregat de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova i que, naturalment, ningú no ha trobat. De moment.

Com arribar-hi


D'Esporles parteix la carretera que puja cap a la urbanització d'es Verger. Aproximadament a tres quilòmetres, just en arribar al primer coll, trobam la possessió de Son Ferrà. Deixam el cotxe i iniciam la caminada per la petita i dissimulada barrera que hi ha just al revolt que marca el coll, sempre amb les cases de Son Ferrà ben al davant. Passam les cases, hi ha una altra barrera, el tirany millora i es converteix en un camí de carro. En entrar dins l'alzinar passam una tercera barrera (que ben igual que les altres dues deixarem tancada) i pujam per un fortíssim pendent amb el terra encimentat. El camí no té pèrdua, ja ens duu fins a l'ermita. Si no es coneixen, és millor no usar les dreceres. Val la pena desviar-se uns minuts del camí per visitar el Cor de Jesús, des d'on hi ha unes magnícfiques vistes sobre Esporles, Palma i bona part de Mallorca.

Crèdits

Disseny: www.lacomba.com
Text: Bartomeu Homar
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez

Situada a 580 metres sobre el nivell de la mar, al bosc de Son Ferrà, la pujada a l'ermita de Maristel·la és una passejada ideal per fer en família. Envoltada d'un alzinar encisador, l'ermita és un lloc de culte i esbarjo per als esporlerins, que celebren una romeria cada any a mitjan setembre. Prou coneguda per la gent de la zona i pels aficionats a la muntanya, segurament no ho és tant la seva història tràgica i el misteri que envolta algunes de les morts que s'han produït en aquest lloc sagrat.

El santuari està dedicat a la Mare de Déu del Carme, ja que fou fundat el 1890 precisament per uns monjos carmelites, després que Margalida Rosselló i Ferrà, propietària de Son Ferrà, morís el 1888 i deixàs ben clar al testament que volia llegar una part del seu bosc a un grup d'ermitans.

La comunitat religiosa sempre fou molt reduïda i l'activitat eremítica només durà 36 anys. El motiu que va fer abandonar l'ermita als monjos és certament tràgic. El grup d'ermitans mai no va superar les quatre persones. L'any 1926, un dels membres de la comunitat va morir en caure per l'escala de mà que donava accés a les cel·les. Llavors només quedaren a l'ermita el germà Vicenç i el germà Josep. El primer, a causa de la seva edat avançada, s'hagué de retirar al convent de Santa Catalina de Ciutat, i el segon quedà com a únic habitant de les instal·lacions. Poc temps després el trobaren mort, dins el pou, amb un cop molt fort al cap. Quina fou la causa de la mort? La resposta romandrà inèdita pels segles però les hipòtesis i especulacions foren moltes i diverses. Es parlà d'accident, però també d'assassinat i robatori (pel que se sap, no s'arribaren a trobar els diners que el germà Josep havia cobrat per la venda de bestiar uns dies abans), i, fins i tot, de suïcidi. El que realment succeí aquell dia de 1926 ja mai no serà aclarit.

Ermita de Maristel·la © Foto: Gabriel Lacomba

La història de l'ermita de Maristel·la és tràgica. Quatre persones hi han mort de manera violenta o inexplicada

El cert és que aquests fets, juntament amb les dificultats pròpies de la vida a la muntanya, feren que els carmelites abandonassin l'ermita. La propietat i la gestió passà a la parròquia de Sant Pere d'Esporles. Era l'any 1928 i el rector Tugores, sempre molt actiu, instituí la festa de l'ermita el dia de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, i la batejà amb el nom actual de Maris Stella, Estrella de la Mar. També hi dugué a terme certes millores i ampliacions. Però, un cop més, la tragèdia es va fer palesa en l'espès alzinar de Son Ferrà. L'any 1949, per encàrrec de la parròquia, un veí d'Esporles, amb certa deficiència mental, tenia cura de les instal·lacions. Una vegada que anà a l'ermita amb la seva germana, la matà d'un cop de pedra al cap, o això és el que se suposa. Després, es penjà d'una alzina. La branca de la qual es penjà fou tallada i avui en dia encara es pot veure aquesta alzina i el tall de la branca que manca. Dues noves morts de les quals mai no es tendrà la certesa absoluta sobre el que les provocà.

Però el temps passa i les desgràcies pareix que ja s'han allunyat de l'ermita de Maristel·la. Així i tot, encara hem de comptabilitzar algunes morts més en la història del santuari, afortunadament no es tracta de víctimes humanes sinó d'animals. L'episodi següent, amb aires de tragicomèdia, va passar el 1967. Aquell any, l'Exèrcit va col·laborar amb un destacament de soldats i set muls per pujar fins a l'ermita material de construcció. En un període de molts pocs dies quatre d'aquells muls moriren, segurament per esgotament. La parròquia d'Esporles va haver de compensar l'Exèrcit per la mort dels animals.

Finalment, el material de construcció es va pujar gràcies a l'esforç i a la solidaritat del poble d'Esporles, que des de les cases de Son Ferrà va fer una cadena humana fins a l'ermita, la qual cosa va permetre pujar tot el necessari per al manteniment del santuari.

La passejada fins a l'ermita d'Esporles segueix sent un goig per als sentits i un excel·lent exercici físic. Però, de segur, ara, en pujar-hi, tothom ho farà amb un gran respecte, envers els vius... i envers els morts.

Àlbum a Facebook