Casa de neu a la coma de n'Arbona, pujant cap al penyal des Migdia © Foto: Gabriel Lacomba

NEU A LA SERRA, L'OR BLANC

Sabies que...

La conservació de la neu en pous excavats era una pràctica ja coneguda a les civilitzacions antigues com ara Mesopotàmia. Els grecs també guardaven la neu per refredar el vi durant l'estiu. A Mallorca, disposar de neu era molt important, tant per als metges com per a tota una xarxa de venedors de gelats i begudes fresques que durant els mesos de calor es guanyaven així el pa. Els anys que no hi havia neu o no n'hi havia a bastament, es duia neu en vaixell des de Barcelona. De la mateixa manera, la neu de la Serra de Tramuntana també era molt apreciada a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, on també es transportava en vaixell.

Bibliografia


Les cases de neu de Mallorca

Autor: Antoni Gorrias
Editorial: El Far
Any de publicació: 2001

L'investigador Antoni Gorrias presenta en aquest llibre un estudi completíssim sobre la indústria de la neu a Mallorca. A més d'analitzar molts i variats aspectes del tema, com la feina dels nevaters, la conservació de la neu, la comercialització o els aspectes legals de la venda, aquest volum ofereix una fitxa molt detallada de cada casa de neu que s'ha localitzat a la Serra.

Crèdits

Disseny: www.lacomba.com
Text: Bartomeu Homar
Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez

Disposar de gel, de begudes fresques o de gelats durant l'estiu és ben habitual i ningú no es planteja què es feia quan no existien les geleres i els congeladors. Però aquests aparells no han existit sempre, com tampoc no sempre s'ha disposat de corrent elèctric per fer-los funcionar. Com es feia abans per tenir gel i per fer gelats?

Ben bé podem dir que era la Serra de Tramuntana la que durant l'hivern es convertia en una gran fàbrica de gel que, més tard, durant els mesos de primavera i de l'estiu abastia la resta de Mallorca. Aquest sistema s'ha anomenat indústria de la neu i ha creat una professió, el nevater. Aquest procés ens ha deixat tot un patrimoni etnològic i arquitectònic encara visible a la Serra, així com un bon nombre de topònims.

El sistema és ben senzill. Es tractava d'anar recollint la neu per emmagatzemar-la en les anomenades cases de neu. La neu es recollia amb senalles, pales, poals… i es duia fins a la casa de neu.

La casa de neu era una cavitat excavada a terra que, amb freqüència, aprofitava un avenc o un forat natural. Aquest gran pou es tapava amb una coberta d'obra, d'un o dos aiguavessos i disposava d'unes quantes obertures: una porta per la qual els nevaters entraven per treballar-hi i unes finestres, les bombarderes, per on es trabucava la neu.

Casa de neu d'en Galileu tot just acabada de restaurar pel Consell © Foto: Gabriel Lacomba

La neu es recollia amb senalles, pales, poals... i es duia fins a la casa de neu

S'han comptabilitzat unes quaranta cases de neu al llarg de tota la Serra de Tramuntana, des de Puigpunyent fins a Pollença

La neu es disposava en sostres horitzontals que s'anaven trepitjant durant unes tres hores per fer blocs compactes de gel. Cada sostre es cobria amb fulles de càrritx. Quan la casa de neu estava plena i els sostres arribaven fins a dalt es tancaven les portes i les bombarderes de la manera més hermètica possible perquè la fredor no es perdés i el gel pogués aguantar fins ben entrades les èpoques més càlides.

Normalment, a començaments de la primavera (tradicionalment el primer dia d'abril) era quan es tornava a obrir la casa de neu i el gel, extret en blocs anomenats "pans de neu", es transportava fins als pobles més propers, des d'on es distribuïa posteriorment a Palma.

Les cases de neu es troben en cotes molt altes de les muntanyes de la Serra de Tramuntana, amb freqüència superant els mil metres d'altura. Per això, baixar la neu als pobles no era una tasca fàcil ja que s'havia de transportar d'una manera ràpida i eficaç per evitar que es fongués. Algunes cases de neu, com les del puig d'en Galileu al massís de Massanella, disposen d'un sistema de camins que són una vertadera obra d'enginyeria popular.

La neu es dedicava a usos preferentment terapèutics, però també era aplicada a la gastronomia. En medicina tenia usos molt diversos, per exemple, s'usava per fer baixar la febre i per combatre les malalties relacionades amb espasmes nerviosos. També s'aplicava per fer abaixar les inflamacions en cops, bonys i hematomes i, mesclada amb oli, es feia servir per alleujar les ferides de cremades.

En gastronomia, la neu era utilitzada per fer gelats i begudes fredes i refrescants. Es tractava de receptes molt simples i senzilles com ara l'aigua llisa, és a dir, aigua refredada amb neu amb unes gotes de suc de llimona. També hi havia aigua de canyella i aigua dolça, que era neu amb sucre.

S'han comptabilitzat unes quaranta cases de neu al llarg de tota la Serra de Tramuntana, des de Puigpunyent fins a Pollença, la qual cosa ens dóna una informació considerable sobre la importància de la indústria de la neu a Mallorca.

Les primeres referències històriques sobre l'ús de la neu a la nostra illa les trobam al segle XIV. De llavors ençà fins a començaments del segle XX la utilització de la neu va ser una pràctica molt habitual, tot i que fou al segle XVIII quan més força va prendre el paper d'aquesta indústria. La indústria del gel ha canviat, però ara els golafres dels gelats sabem que la nostra llepolia ja va temptar els nostres padrins.


Àlbums a Facebook